PISA 2025: què mesuren els resultats i què no diuen

Què mesura PISA i què no mesura

PISA avalua la capacitat dels alumnes de 15 anys de mobilitzar els seus coneixements en situacions reals, no el domini dels currículums nacionals (Ministeri d'Educació Nacional francès, setembre de 2026). El cicle del 2025 tractava de les ciències.

Segons el Ministeri d'Educació Nacional francès, hi van participar 6 501 alumnes de 15 anys, en 302 centres triats a l'atzar. Els resultats són col·lectius: sense notes individuals ni rànquing de països. Les puntuacions tenen intervals de confiança: en ciències, els 483 punts de França no es distingeixen dels de dotze països de l'OCDE; catorze fan millor (DEPP, nota informativa n. 26.39, setembre de 2026).

França: tres puntuacions a la mitjana, una trajectòria a la baixa

Les tres puntuacions franceses voregen la mitjana de l'OCDE (482, 463 i 461), però cadascuna té la seva història. Les ciències es mantenen gairebé estables des del 2022 (4 punts menys) i reculen 12 punts des del 2015. Les matemàtiques perden 16 punts en tres anys, després de 21 punts entre el 2018 i el 2022; la lectura, 18 punts en tres anys, després de 19 entre el 2018 i el 2022 (DEPP, notes informatives n. 26.39 i 26.40).

El moviment supera França: en un perímetre constant de 24 països de l'OCDE, les mitjanes reculen 11 punts en ciències, 26 en matemàtiques i 31 en lectura des del 2015 (dossier de premsa del ministeri). La baixada francesa és més ràpida en matemàtiques (16 punts contra 9 des del 2022), amb vuit places perdudes segons el ministeri (dossier de premsa).

La distribució es deforma: el 33 % dels alumnes són per sota del nivell 2 en lectura, el 36 % en matemàtiques i el 26 % en ciències; els més competents en lectura cauen del 7 % al 4 % en tres anys (DEPP, notes informatives n. 26.39 i 26.40).

Japó, Estònia, Corea, el Canadà: comparar, amb condicions

Quatre sistemes dominen, per sobre de la mitjana de l'OCDE en els tres àmbits (puntuacions en ciències, matemàtiques i lectura; OCDE, 8 de setembre de 2026):

L'OCDE situa aquests quatre sistemes entre els que combinen rendiment, inclusió i poc pes del medi social: menys del 10 % de la variància en ciències s'hi explica per l'estatus socioeconòmic (informe de l'OCDE, volum I). França és a l'altre extrem, amb 100 punts de diferència entre els alumnes més afavorits i els més desafavorits en ciències, contra 85 de mitjana a l'OCDE (DEPP, nota informativa n. 26.39).

La comparació té paranys, que l'OCDE documenta: aquests quatre països perden també 12 a 17 punts en lectura des del 2022; el Canadà porta un asterisc per una diferència de mostreig, i la menció B-S-J-Z (la Xina) amb 597 punts cobreix quatre províncies, no un país.

• Japó: 538, 525 i 503; 89 % al nivell 2 o més en ciències.
• Estònia: 527, 508 i 499; 13 % de molt competents en matemàtiques.
• Corea del Sud: 526, 522 i 501; 23 % de molt competents en matemàtiques.
• Canadà: 510, 485 i 490; 84 % al nivell 2 o més en ciències.

Què no diu una mitjana

Una puntuació no és una aptitud pura. El termòmetre d'esforç dona 6,4 sobre 10 a França, contra 7,2 a l'OCDE, i està poc correlacionat amb la puntuació: 450 punts per un esforç mitjà en lectura, 447 per un esforç alt (DEPP, nota informativa n. 26.40).

El context també pesa: l'estatus socioeconòmic explica el 14 % de la variància de les puntuacions franceses en ciències, contra el 12 % de mitjana a l'OCDE (nota de país de l'OCDE sobre França). I la mitjana de l'OCDE depèn del perímetre: la baixada de la lectura des del 2015 val 28 punts en els membres actuals, 31 en un perímetre constant de 24 països (informe de l'OCDE, volum I). França compleix tots els criteris de qualitat de l'OCDE (nota de país).

Què en pot fer una direcció d'escola

PISA descriu un sistema, no un centre. Tres senyals, però, toquen decisions que es prenen sobre el terreny.

La lectura és l'obra més mesurable: un alumne de cada tres per sota del nivell 2 i, a l'OCDE, un retrocés concentrat en les tasques complexes, com creuar diverses fonts o avaluar una informació. Les avaluacions nacionals i la prova de posicionament del primer curs del batxillerat francès segueixen aquestes competències; les llistes de lectura del ministeri, des de les vacances de Toussaint del 2026 (dossier de premsa), donen un suport senzill.

Les pantalles són cosa del reglament intern: allà on el telèfon està prohibit, la distracció declarada baixa al voltant del 13 % (nota de país de l'OCDE sobre França), però només el 27 % dels alumnes francesos són en un centre així, contra el 49 % de mitjana. La llei estén la prohibició al batxillerat i demana a cada projecte d'escola que concreti les seves regles d'ús del digital (dossier de premsa).

El vincle amb les famílies: el 49 % dels alumnes francesos diuen que un progenitor s'interessa cada setmana per què aprenen, contra el 58 % a l'OCDE, i l'OCDE associa aquest intercanvi a 26 punts de diferència en ciències, amb un medi social comparable (dossier de premsa). PISA fixa el marc nacional, amb un objectiu de 20 punts d'aquí al 2029 (dossier de premsa); les decisions s'apuntalen en les dades locals.