Montessori: què mostra realment la recerca, i què canvia a l'hora de gestionar l'escola

Què mostra la recerca recent

L'estudi publicat el 20 d'octubre de 2025 a PNAS (Lillard, Loeb, Berg et al.) ha seguit 588 infants que van entrar per sorteig en 24 escoles públiques Montessori dels Estats Units, dels 3 anys fins al final de l'educació infantil. Als 3 i 4 anys, els infants Montessori i no Montessori tenien resultats comparables. La diferència va aparèixer al final de l'educació infantil: els infants Montessori tenien puntuacions significativament superiors en lectura, memòria a curt termini, teoria de la ment (entendre les intencions dels altres) i funció executiva (planificar, controlar l'atenció, autoregular-se).

El resultat és notable perquè va contra la tendència habitual: la majoria de programes preescolars mostren guanys immediats que s'esvaeixen al final de l'educació infantil. Aquí, els beneficis apareixen precisament quan en els altres s'apaguen. L'estudi és «per intenció de tractar»: compara tots els infants que van obtenir plaça amb els que no la van obtenir, cosa que limita els biaixos de selecció.

Dos estudis anteriors, sovint citats, ja apuntaven en aquesta direcció: el de Milwaukee del 2006 (Lillard i Else-Quest, revista Science) havia trobat resultats superiors en lectura, matemàtiques i cognició social als 5 anys, i un estudi del 2017 (Lillard et al., Frontiers in Psychology) havia mostrat beneficis encara més marcats en infants de famílies amb rendes baixes.

Què no diu la recerca

Primera limitació: el cost. L'anàlisi pressupostària de l'estudi de PNAS conclou que tres anys de Montessori públic (de 3 a 6 anys) costen uns 13.127 dòlars menys per infant que un programa tradicional, sobretot gràcies a ràtios infant/adult més altes entre els 3 i els 4 anys. Un resultat contraintuïtiu, però propi del context nord-americà de les escoles públiques.

Segona limitació: l'estudi es refereix a escoles públiques nord-americanes «d'alta fidelitat» Montessori, és a dir, que apliquen de debò els principis. Ara bé, el terme «Montessori» no està protegit per cap llei, ni a Catalunya ni enlloc: qualsevol centre el pot fer servir. Les federacions (AMI, AMS i, a França, l'Association Montessori de France) serveixen precisament com a referents de fidelitat. Un estudi sobre escoles Montessori de qualitat desigual donaria resultats diferents.

Tercera limitació: la recerca mesura efectes mitjans, sobre poblacions senceres. No diu res del que passa en una aula concreta, un dia concret. Per a un director o una directora, aquests resultats il·luminen la legitimitat de la pedagogia; no substitueixen l'observació del dia a dia.

Tres principis, tres conseqüències administratives

Les edats barrejades. Una aula de 3 a 6 reuneix tres nivells que avancen cadascun al seu ritme. Conseqüència: les eines que pensen en termes de «curs» i «classe d'edat» (butlletins de final de curs idèntics per a tothom, llistes per nivell) s'hi adapten malament. El que cal seguir és la progressió de cada infant al llarg d'un cicle de tres anys.

El material i les presentacions. La progressió Montessori es llegeix en les presentacions fetes, per repassar i dominades. Conseqüència: el seguiment pertinent no és una nota de final de trimestre, sinó un historial per infant i per activitat, lligat a les qualitats que treballa (concentració, autonomia, ordre, coordinació, motricitat fina, vida social, confiança en un mateix, perseverança).

L'autonomia. L'infant tria la seva feina en un entorn preparat; l'educadora observa i guia. Conseqüència: el valor del seguiment ve de la seva regularitat i precisió, no del seu pes. Una eina que es triga un minut a omplir després d'una presentació s'utilitza; un formulari trimestral de sis pàgines, no.

El paisatge francès: sense concert, però no fora del radar

A França, la gran majoria de les escoles Montessori són centres privats sense concert, és a dir, sense subvenció pública. Segons l'associació Créer son école, 85 centres sense concert van obrir el curs 2026, cosa que eleva el total a 2.665, mentre que 44 van tancar. L'ensenyament sense concert continua sent minoritari (al voltant de l'1 % de l'alumnat), però creix, i les pedagogies alternatives figuren entre les noves obertures.

Ser fora de concert no vol dir no tenir obligacions: declaració a l'autoritat educativa, controls de l'adquisició de les competències bàsiques, seguretat, registres, comunicació a les famílies. Per a un equip sovint petit (una direcció que també fa classe, de vegades una mitja jornada administrativa), aquestes obligacions se sumen al mateix seguiment pedagògic.

És exactament aquest punt que la recerca no mesura però que la gestió revela: una pedagogia que segueix cada infant durant tres anys demana una eina que faci el mateix. Els fulls de càlcul i els programes pensats per a l'ensenyament clàssic obliguen a esquivar les seves categories: grups per edat, notes numèriques, cursos escolars estancs.

Què ha de fer, concretament, una eina adaptada

Res d'extraordinari, però coses encertades: un programa estructurat per àrees i subconjunts, definit des de la creació de l'espai de treball (no un mes de configuració); un seguiment per infant i per presentació, lligat a les qualitats esperades; grups d'edats barrejades com a mode principal, no com a excepció; i la gestió ordinària (planificació, assistència, famílies, hores dels professionals) al mateix lloc, perquè la directora no tingui dues vides separades: la de la pedagogia i la dels fulls de càlcul.

És l'aposta que fa Popinz amb el seu paquet Montessori: les quatre àrees del programa 3-6, vint subconjunts, 174 presentacions i vuit qualitats esperades es configuren automàticament en un espai de treball nou. La demo Montessori és oberta en línia: es pot jutjar pels fets i no per les promeses.