Aprendre a llegir: què diu la ciència sobre el mètode

Un veredicte construït sobre 38 experiments

L'informe Teaching Children to Read apareix l'abril de 2000. Quant a la descodificació, la recerca documental va passar pel sedàs 1 373 estudis publicats des del 1970; 38 complien els criteris metodològics del panel, prou per aportar 66 comparacions entre grups d'alumnes. Cada comparació oposa un ensenyament sistemàtic de les correspondències entre lletres i sons a una altra aproximació (National Reading Panel, informe complet, 2000).

Els resultats d'aquest apartat es van publicar el 2001 a Review of Educational Research, a càrrec de Linnea Ehri, Simone Nunes, Steven Stahl i Dale Willows: un efecte mitjà de 0,41 desviacions estàndard, mesurat al final del programa (Ehri et al., 2001). La desviació estàndard serveix d'unitat de comparació entre intervencions; el panel qualifica aquest efecte de moderat.

Els 38 estudis abasten alumnes d'uns 5 a 12 anys, sobretot en classes ordinàries, amb proves abans i després (National Reading Panel, 2000). Diversos programes estudiats estan estesos en les escoles anglosaxones, com Jolly Phonics o Reading Mastery.

Què fa la descodificació, i què no fa

Darrere la mitjana de 0,41, les mesures varien. Els guanys arriben a 0,67 desviacions estàndard en les paraules regulars i 0,60 en les pseudoparaules, aquestes sèries de lletres sense sentit. La comprensió millora 0,27 i la lectura oral 0,25, dos nivells per sobre de zero (National Reading Panel, 2000).

El panel assenyala també una condició: els programes que es queden en les correspondències entre lletres i sons, sense posar-les en pràctica, obtenen poc efecte; la lectura de textos continua sent l'objectiu (National Reading Panel, 2000). En els alumnes més grans, els progressos en descodificació no van acompanyats d'una millora significativa de la comprensió.

A l'aula, això dona dos temps lligats: un ensenyament explícit del codi i el seu ús en textos que els alumnes llegeixen i escriuen.

Començar aviat duplica l'efecte

A infantil i a CP, l'efecte mitjà arriba a 0,55 desviacions estàndard; cau a 0,27 quan l'ensenyament només arrenca després de CP (National Reading Panel, 2000). L'informe conclou que val la pena començar aviat i mantenir-lo dos o tres anys.

El panel també va comparar els formats. La tutoria individual mostra 0,57 desviacions estàndard; la classe sencera es queda a 0,39. Les diferències entre aquests formats no són estadísticament significatives (National Reading Panel, 2000).

Un ensenyament de classe, sistemàtic i sostingut dos o tres anys, produeix per tant un efecte comparable a la tutoria individual (National Reading Panel, 2000). No cal cap dispositiu especial per començar.

Els alumnes amb dificultats, primer

En les comparacions classificades per medi social, l'efecte arriba al màxim en els infants de medi desafavorit: 0,66 desviacions estàndard, contra 0,44 en els de classe mitjana (National Reading Panel, 2000). En els infants detectats amb dificultats de lectura, millora clarament la lectura de paraules; els guanys en el tractament de textos són més petits.

La síntesi de Burns, Duke i Cartwright, apareguda a School Psychology el 2023, va reanalitzar 333 estudis procedents de 26 metaanàlisis: entre els alumnes que tenen dificultats per llegir, les intervencions de descodificació se situen a dalt de la taula, amb un efecte mitjà de 0,48 en la comprensió o els resultats de lectura. Entre els lectors mitjans, aquest mateix efecte cau a 0,19.

Un pla de suport es pot recolzar en aquestes xifres: descodificació sistemàtica primer, des d'infantil, per als alumnes més fràgils.

Què canvien aquestes xifres en una escola

L'informe recomana instal·lar l'ensenyament de la descodificació a infantil i a CP, per a tots els alumnes, i mantenir-lo dos o tres anys (National Reading Panel, 2000).

El panel demana també que cada programa proporcioni proves als docents, per detectar els infants que necessiten un complement d'ensenyament sistemàtic (National Reading Panel, 2000).

Quatre mesos a un any després del final d'un programa, l'efecte de seguiment ha baixat a 0,27, contra 0,51 al final de les sessions (National Reading Panel, 2000). La lectura real, practicada després, manté aquests aprenentatges.

L'informe deixa, a més, preguntes obertes: la durada ideal d'una sessió, el nombre de correspondències a cobrir durant l'any. Aquests arbitratges corresponen als equips docents.